La primera aventura de la Lea als Territoris

La meva parella em veu llegir coses de rol i li explico coses de partides que estic fent (malauradament ara mateix només per Comunidad Umbria) i li mola. Li vaig dir de que anéssim a Igualada o a un nou tast de rol si se’n fa un altre i em va dir que no, que li feia vergonya. Davant d’aquesta resposta li vaig proposar de fer una partida 1 a 1 com a alternativa per a que veiés com anava la cosa i això si que ho va acceptar. Està llegit els còmics de mouse guard ara mateix, per la qual cosa l’entorn era obvi.
Aquest diumenge vaig introduir la meva parella al rol de manera totalment freeform. De fet estàvem passejant per Barcelona quan vaig començar amb la frase “ets una ratolí de la Guardia…”. En 5 minuts havíem definit que la Lea era una ratolina de la guàrdia de color marró clar que podia parlar amb els animals i que tenia com a missió portar el correu a 5 pobles després de l’hivern, quan la Guardia torna a fer les rondes de manera habitual, refer els camins i comunicar els Territoris.

_wip__my_mouse_guard_rp_character_by_yutaro-d508ib0
La Lea

La Lea anava acompanyada del Pin, un porc espí remugaire (que servia com a veu del DM si feia falta, tot i que no va caldre gens) que l’ajudava en aquesta missió, ja que havia d’anar sola. Ja se sap que la Guardia Ratolí està saturada de feina a l’inici de la primavera. Com a equip, un arc, 2 ampolles de vi, una capa de color groc, una manta (que també actuava com a sella de muntar per al coll d’en Pin) i dues torxes. A més del sac de correu amb sacs mes petits a l’interior, un per cada poble.
pin
En Pin

La ruta la va portar en un principi fins a Sprucetuck, on va entregar el correu i va rebre una ampolla de licor i menjar com a recompensa. Un cop de nou a la carretera va començar a notar la presència d’alguna cosa que la seguia….

sprucetuck

Primerament no va descobrir què era el que la seguia, tot i que es va posar alerta per si era un falcó o similar. Poc a poc i després de recórrer més terreny va anar obtenint llambregades del seu perseguidor i la Lea va determinar que es tractava d’un corb. els corbs poden ser uns trinxeraires importants, però no tendeixen a atacar als ratolins, ja que prefereixen la carronya i altres aliments. I menys si van protegits al coll d’un porc espí rondinaire!

Quan s’apropava a Dorigift la Lea i en Pin van ensopegar amb un rierol crescut. La neu que s’anava fonent havia incrementat molt l’aigua i la força del corrent del rierol, fent que fos difícil de travessar. En Pin segurament podria nadar a través, però no sense que es mullessin les cartes que portaven al sac. El pont que travessava el rierol havia estat escombrat per les nevades i la crescuda del rierol amb el desglaç.

max-crow
En Max el corb
En aquest moment va ser quan la meva parella va agafar les regnes narratives i va determinar que el corb aterrava a prop d’ells, i va començar a negociar amb el corb per aconseguir que la transportés a ella i les cartes fins a l’altre costat sense mullar-se. Aquesta apropiació narrativa em va semblar collonuda, o sigui que vaig seguir-li el fil. La negociació va ser dura, i va acabar amb el corb acceptant passar-la a l’altre costat a canvi de 2 glops de vi, un vi bastant potent, tot cal dir-ho. Tot i així es va desdir del tracte i després de fer-la travessar li va robar un dels sacs de cartes, el dirigit a Gilpledge. la Lea va renegociar amb el corb pel sac de cartes de Gilpedge oferint alcohol de la barreja de Sprucetuck. El corb va acceptar, amb la conseqüència que va agafar una turca de 3 parells de nassos i va marxar xocant amb els arbres, en un vol erràtic. Va acusar-la d’enverinar-lo, però la Lea va recuperar les carters i va marxar sobre en Pin (que havia travessat el rierol nedant amb més pena que gloria, però travessat al cap i a la fi) mofant-se del corb.

Un cop a Gilpledge va entregar les cartes i va procurar convèncer un dels camperols per a que no anés tot sol a buscar un balancí familiar a les runes de Walnutpeck. Va tenir un èxit relatiu, però això és una historia per una altra aventura. Un cop acabades de repartir les cartes, va recollir el correu de tornada i va prometre informar de l’estat del pont destruït de manera que la Guardia Ratolí enviés un equip a refer-lo quan abans millor per assegurar la cohesió dels Territoris. Dit i fet, en Pin i la Lea van tornar fins a Lockhaven, on la Matriarca els va rebre i va quedar satisfeta de com s’havia desenvolupat la missió per part d’una de les seves guardes més independents.

++++++++++++++++

Com veieu la sessió va ser purament narrativa freeform. La vam fer passejant de casa al Murria (un colmado de delicatessen) i de tornada. No hi va haver sistema. La sessió va ser molt xula, com una conversa intensa constant.

No obstant, una de les coses que ha reclamat la meva parella és precisament que hi hagi sistema. El fet de que pugui fallar l’atreu com a possibilitat narrativa. Ara haig de buscar un sistema senzill on la cessió de capacitat narrativa sigui una possibilitat clara i explícita. Tinc més de 10 reglaments en dansa, incloent un que vaig crear ara fa un any per a aquesta eventualitat (el teniu en aquest fòrum), fet que m’ha fet veure com s’allarguen les coses a vegades xD [El reglament en qüestió: http://talpimon.com/index.php?topic=274.0]

Aquesta cessió de narració de manera totalment natural em va agradar molt, i per mi deixa clar que està perfectament preparada per jugar a rol i que els jocs on no hi ha aquesta cessió són bastant més pobres des d’un punt de vista d’explicar histories xules. I que els veterans estem plens de manies en això del rol xD

A veure com enfoco el tema del reglament al final.

Salutacions,
Xavier

 

Anuncios
Esta entrada fue publicada en General. Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s